Manifest 2012 "Gramenet: Obrera i Antifeixista"

Tot seguit copiem el manifest llegit a la manifestació del passat dissabte 28 de gener:

GRAMENET: OBRERA I ANTIFEIXISTA!

Un any més, la Comissió Antifeixista 27 de Gener volem recordar una data simbólica en la història del nostre poble, l'entrada de les tropes feixistes a la ciutat el 27 de gener de 1939.

Creiem que hi ha molts motius per estar avui aquí protestant contra el feixisme, i un dels principals és que el feixisme continua ben viu entre nosaltres.

Alguns creuen que quan parlem de feixisme parlem d'altres temps. I no és cert. El nacionalsocialisme va arribar al poder a Alemanya guanyant unes eleccions democràtiques, amb un missatge que fomentava la separació i l'odi entre veïnes, però enmascarat en un discurs populista i ultranacionalista que va convèncer a moltes. Missatges com "els alemanys primer" o "la culpa de la nostra situació la tenen els de fora" s'assemblen molt a idees que darrerament estem sentint al nostre país i, també, a la nostra ciutat.

Amb l'excusa de les llibertats democràtiques sembla que tot s'hi val. I no és així, tot no s'hi val. No s'hi val fomentar l'odi, no s'hi val fer distincions per motius racials, no s'hi val menysprear per ser diferents, perquè tot això són llavors podrides que acaben podrint la nostra societat. Però tampoc s'hi val retallar drets socials i drets laborals aconseguits amb llargues lluites dels treballadors i les treballadores.

La història ens recorda que no podem quedar-nos aturades davant la cultura de l'odi, que quedar-se aturades dóna impuls als violents, que se senten legitimats en les seves postures racistes i neoliberals. Els hem de fer veure que aquí no són benvinguts, que ja tenim prou problemes com perquè vinguin a portar-ne més. Per això avui estem aquí, per dir-los que no els volem, que nosaltres sempre hem estat, a Gramenet, obrers i antifeixistes.

I cal que recordem i també que donem a conèixer tot allò que va guanyar la població de Gramenet, els lluitadors i lluitadores antifeixistes, treballadors i treballadores. Lluita per un trasport públic digne, ocupant línies d'autobusos per fer-lo arribar a la ciutat. La lluita per l'ambulatori, aconseguit amb dures lluites i que ara hem de tornar a reivindicar i recuperar de l'oblit davant la ofensiva retalladora de drets socials bàsics dels governs del PP i CiU. Recuperar de l'oblit com a Gramenet es va aturar l'arribada a la ciutat de la marxa blava falangista.

Només sabent com està d'estès actualment el feixisme i el racisme a les institucions es poden entendre algunes de les coses que passen. Fa pocs dies va morir un jove en un Centre d'Internament d'Estrangers (CIE). No és casualitat ni mala sort. La llei d'estrangeria s'encarrega de marcar els immigrants, se'ls treu la possibilitat de ser com tothom i són amuntegats en centres d'internament, presons exclusives per a immigrants on molts cops se'ls deporta als seus països d'origen i on són tractats de forma denigrant. Passen a ser números i no persones, passen a ser tractats com a deixalles que cal fer fora del país. Així s'entèn el tracte que reben i que en alguns casos provoca la mort. Hem de lluitar igualment contra aquest feixisme institucional amagat, perquè és la base dels problemes. A banda ens trobem com grups polítics estan portant el discurs racista i xenòfob a les institucions. Si ja trobavem tics xenòfobs en alguns discursos aquest fet s'ha agreujat els darrers anys amb la intensitat de discursos del PP, presentant mocions racistes i amb situacions com la de la ciutat veïna, Badalona on Xavier Garcia Albiol ha arribat a l'alcaldia amb la difusió a l'odi racial. Però també a la nostra ciutat. El PP intentant seguir la línia del veí de Badalona. I ara, tres regidors de Plataforma per Catalunya. Mocions, preguntes, precs, però també presència al carrer. Agafant signatures contra comerciants estrangers al Raval i Santa Rosa; i creant una associació de comerciants que assetja les persones migrants, i aquelles persone sque conviuen amb elles. Entrant a la ciutat, amb un regidor neonazi, Juan Gómez Montero: ja amb un judici per amenaces a dos joves per la seva ideologia d'esquerres i amb un judici per agressions que es durà a terme el proper 23 de febrer. I per què es vegi clar, només ens hem de fixar en el seu advocat, qui va defensar Pedro Varela de la Llibreria Europa.

Tampoc no podem oblidar com es va fer la transició, la mal anomenada transició. Una falsa transició, que diuen democràtica,que va permetre que tots els crims comesos durant gairebé 40 anys quedessin sense càstic. I quan diem això no ho díem amb ànims de revenja, sinó de justícia. Una justícia que no es veu efectiva, ni amb la minsa llei de memòria hsitòrica.

Els pactes dels grans partits van permetre que els repressors ni tan sols haguessin de demanar disculpes. Van continuar, i alguns continuen, als seus càrrecs i no se´ls ha demanat cap mena explicació. D’entre aquests casos, el més destacat és el paper de la monarquia, entrada amb el franquisme i vanagloriada i reforçada amb la transició i la “Constitución española”. Una monarquia que any reera any s’embutxaca milions i milions d’euros, i que just ara es veu la implicació dels seus membres en trames de corrupció. Una estructura, la de la monarquia, que ara comença a desfer-se als mitjans de comunicació, que fins al moment hava estat un tema tabú.

Fa mal veure com Manuel Fraga Iribarne és enterrat amb tots els honors, sense haver dit mai ni una paraula de penediment pels crims comesos sota les seves ordres. Ara que moren sense haver rebut cap crítica institucional, ans al contrari, partits com el PP i PSOE han lamentat la seva pèrdua com a valor, diuen, de la seva transició democràtica.

Avui aquí, a Gramenet de Besòs, volem recordar la memòria de Celestí Boada, de José Berruezo, de Julia Romera, de Manuel Fernández Márquez, de Joan Vicente Castells, , que lamentablement ens va deixar l'any passat. Volem recordar totes aquelles persones reconegudes i anònimes que van fer que avui, poguem parlar de memòria històrica. Volem recordar totes aquelles persones que van ser assassinades i represaliades pel règim franquista, perquè nosaltres no us oblidem.

I no oblidem, ni perdonem. I seguim, seguirem lluitant contra el feixisme i per la justícia social. Recordant també persones que han lluitat i han estat assassinats pels feixistes actuals, pels neonazis o bé en mans de la policia. Recordem a Guillem Agulló del Pais Valencià, a Carlos Palomino de Madrid, a Roger del barri de Gràcia, a en Farid Bendaoued (veí de Santa Coloma mort l’any 2004 pels Mossos d’esquadra) i a Issidra Diallo (jove guineà mort al CIE de Zona Franca a principis d'aquest any).

Aquest acte va per vosaltres.

UNITAT I LLUITA
GRAMENET: OBRERA I ANTIFEIXISTA!