Concentració als Jutjats de Santa Coloma

concentració de solidaritat el proper 22 de Gener, a les 10h.

(davant de les noves dependències judicials de Santa Coloma de Gramenet)
(Passeig Salzereda, 15-18)

En el marc de la lluita per salvar el parc natural de La Bastida, a Santa Coloma de Gramenet, que dóna entrada al Parc Natural de la Serra de Marina, on es tenia projectat la construcció de més de 500 habitatges en una de les últimes grans zones verdes de la ciutat, la Plataforma per a la Defensa de la Serra de Marina i Can Zam va convocar una cercavila, amb el lema “Salvem la Bastida. Recuperem els carrers!” que va finalitzar en el Consell de Ciutat, el passat 30 d’Octubre de 2008. La protesta anava dirigida a oposar-se al projecte d’ARE (Àrea Residencial Estratégica) a La Bastida, i per mostrar el caràcter antidemocràtic del Consell de Ciutat. Un cop va finalitzar la cercavila, les 150 persones assistents es van dirigir a assistir al Consell de Ciutat. En aquest moment membres de la Guàrdia Urbana de paisà van prohibir l’entrada al recinte, motiu pel qual es va produir l’entrada massiva dels i les manifestants. Un cop dins la sala, membres de la Plataforma per a la Defensa de la Serra de Marina i Can Zam van desplegar una pancarta, van llegir un manifest i van marxar, deixant acabar el Consell de Ciutat. Tots i totes som una sola persona! Al matí següent, una persona que estava fent fotografies de la cercavila, l’Andreu, va rebre una trucada de la policia, per anar a recollir una citació judicial. En aquesta se’l citava a un judici per faltes sobre desobediència, lesions i danys. Després de diversos aplaçaments el judici es realitzarà el proper 22 de Gener a les 10.15h als Jutjats d’Instrucció núm. 5 de Santa Coloma de Gramenet (Passeig Salzereda, 15-18). En la denúncia, els membres de la Guàrdia Urbana adscrits al Grup d’Informació i Prevenció, que no es van identificar en el moment dels fets i sense identificar a cap persona, notifiquen que “el agente núm. 035 notó como una persona lo cogía fuertemente por el cuello de la camisa tirándolo hacia atrás y diciéndole Fuera Policía que vamos a entrar, perdiendo el equilibrio y cayendo al suelo”. En la denúncia, els agents diuen haver procedit a la identificació del denunciat, cosa que realment no es va produir. Com a fet anecdòtic, a la denúncia també s’esmenta que l’agent suposadament agredit “perdió una cadena de oro con una cruz de caravaca debido al tirón que sufrió”.
Donats aquests fets, que no expliquen com l’Andreu que estava fent fotografies provoqués els fets que la policia denuncia, la Plataforma per a la Defensa de la Serra de Marina i Can Zam ha demanat públicament el posicionament contrari al judici per part del Consell de Ciutat i al Ple Municipal (governat pel PSC en solitari), i sense haver obtingut cap resposta. Tanmateix, felicitem a la Plataforma per a la Defensa de la Serra de Marina i Can Zam per la lluita en defensa del territori, que ha aconseguit paralitzar el projecte d’ARE a La Bastida i obrir un debat participatiu al respecte.
A la vegada, denunciem el caràcter polític d’aquest judici, adreçat a la desmobilització i criminalització de les lluites populars. Fet pel qual la Plataforma ha editat un vídeo de suport on es vol donar a entreveure aquest fet i mostrar que la persona denunciada podia haver estat qualsevol de les 150 persones assitents a la cercavila, per la qual diuen TOTS I TOTES SOM UNA SOLA PERSONA, ja que segons esmenten és un judici a tot un col·lectiu. Per tot plegat, des d’Alerta Solidària mostrem tot el nostre suport a la persona denunciada i convoquem una concentració de solidaritat, davant de les noves dependències judicials de Santa Coloma de Gramenet (Passeig Salzereda, 15-18) el proper 22 de Gener, a les 10h.

TOTS I TOTES SOM UNA SOLA PERSONA!

SOLIDARITAT AMB L’ANDREU!

SALVEM LA BASTIDA, RECUPEREM ELS CARRERS!

Gramenet de Besòs, 12 de gener de 2009

Alerta Solidària, organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista

Manifest de suport al David de La Fornal

A quarts de tres de la matinada del dia 6 de gener es va detenir en David de l’Associació Cultural La Fornal de Vilafranca del Penedès, amb un espectacular desplegament policial quan sortia del seu lloc de treball. Un gran nombre de Mossos d’Esquadra l’esperaven fora de La Fornal per detenir-lo i, sense informar-lo sobre el motiu de l’arrest, el van traslladar a la comissaria de Vilafranca, on li van negar l’assistència d’un advocat. Hi passà la nit, fins que el van traslladar al jutjat de guàrdia de la vila on, finalment, després de gairebé deu hores de desinformació, li van comunicar el motiu de la detenció i de l’empresonament immediat.

La detenció i l’execució d’ingrés a la presó es basa en una ordre de crida i cerca dictada el mes de maig del 2008 —que no havia estat notificada— arran d’una sentència condemnatòria relativa a la manifestació antifeixista del 12 d’octubre de 1998.

Malgrat que la mateixa legislació estableix que no es pot ingressar a la presó amb una pena inferior a dos anys, la titular del Jutjat Penal núm. 15 de Barcelona, Isabel Gallardo, ha recuperat uns antecedents per insubmissió, ja cancel·lats, per tal de poder segrestar en David de La Fornal.

Persecució política contra més de deu anys de lluita

Han passat deu anys des d’aquells fets del 12 d’octubre del 98. Deu anys en els quals en David ha continuat treballant en diferents àmbits polítics i socials de Vilafranca. La seva militància és àmpliament coneguda perquè és una de les persones que regenta la seu social de l’Associació Cultural La Fornal. Però l’activa militància d’en David es remunta a anys enrere, a la lluita contra el Servei Militar Obligatori. S’hi comprometé fent-se insubmís i va ser condemnat.

Aquests anys de lluita i compromís han situat en David en la lògica de la persecució política, i expliquen la llista d’aberracions que ara ha d’afrontar:

— Considerar com a antecedents penals la seva condemna per insubmissió. Un delicte que quedà abolit del Codi penal en fer-se efectiva la victòria d’aquelles persones que, com en David, s’exposaren a la presó pels seus ideals.

— Voler empresonar-lo pels fets del 12 d’octubre del 98. Aquests fets ja jutjats suposaren una condemna inferior a 2 anys i, per tant, són incompatibles amb la privació de llibertat. A més, les penes d’aquesta condemna van prescriure el 2005. Gràcies a la lluita d’aquell llunyà 12 d’octubre del 98 i dels anys posteriors, els feixistes han estat arraconats a dalt de Montjuïc; victòria parcial dels qui, com en David, continuen exigint la fi de la complicitat amb el feixisme i la impunitat de què gaudeixen.

— Enviar-lo a la presó per la ben poc creïble incapacitat policial de localitzar-lo. I és que després d’uns quants mesos d’estar oficialment en crida i cerca, ningú no havia notificat a en David aquesta situació, tot i ser cada dia darrere la barra de La Fornal i, com un independentista més, sortir contínuament al carrer per mobilitzar-se en diferents lluites.

Avui, anys més tard d’aquells fets del 12 d’octubre del 98, en David arrossega una ordre de crida i cerca que implica l’ingrés immediat a la presó.

Per això, exigim que s’arxivi immediatament el cas i que, en conseqüència, es deixin sense efecte tant l’ordre de crida i cerca com la citació que obliga en David a comparèixer davant la justícia espanyola per ingressar a la presó.

http://davidvilafranca.blogspot.com
_________________________________________________________________________________________________

Terres de l'Ebre Antifeixistes

Dimarts, 13 de gener, es compliran 70 anys de l'ocupació de Tortosa per l'exèrcit de Franco, i el Casal Popular Panxampla ha organitzat una sèrie d'actes per recuperar la memòria històrica, homenatjar la resistència antifranquista i denunciar la presència de símbols feixistes a les Terres de l'Ebre. De fet, a més de l'acte central també han previst una recollida de signatures per reclamar la retirada de símbols «feixistes» com el monument de la Batalla de l'Ebre i el canvi de nom del barri 13 de Gener.

Un dels portaveus del casal Panxampla, Josep Sabaté, va anunciar ahir que la campanya de recollida de signatures s'iniciarà el 17 de gener, tot coincidint amb l'acte central que han organitzat a la plaça de l'Àngel. «El ple de l'Ajuntament ha rebutjat canviar el nom al 13 de Gener i també la retirada del monument, però la gent no ha pogut donar la seua opinió i nosaltres volem que el debat es visualitze al carrer», va afegir-hi. De fet, Sabaté va confirmar que les signatures serviran per avalar una moció popular que presentaran a l'Ajuntament, i que tothom podrà descarregar-se el seu formulari a través del portal d'internet www.ebreantifeixista.cat. A més, la moció també reclama el canvi de nom de la plaça i de l'IES Joaquim Bau, qui va ser l'alcalde de Tortosa durant la dictadura de Primo de Rivera i destacat polític franquista. En aquest sentit, l'objectiu del casal Panxampla és difondre els actes organitzats al territori per recuperar la memòria i denunciar el feixisme, així com crear un catàleg per advertir de la presència dels símbols franquistes que queden a l'Ebre.

En la mateixa línia, el casal Panxampla ha recordat que Tortosa va ser front de guerra durant nou mesos, des del 18 d'abril del 1938, quan les tropes de Franco van arribar a Jesús, Roquetes i Ferreries; fins al 13 de gener del 1939, quan els nacionals van travessar l'Ebre i van ocupar totalment la ciutat. Així, a Tortosa hi ha una barriada que amb el nom del 13 de Gener encara recorda allò que durant tota la dictadura va anomenar-se dia de l'alliberament. En aquest sentit, el ple de l'Ajuntament ja va rebutjar fa anys, amb la majoria dels vots de CiU i del PP, i amb l'abstenció dels regidors d'ERC, una moció d'ICV en què es reclamava canviar el nom del barri 13 de Gener. La moció va generar un intens debat polític i el portaveu republicà, Ricard Forés, al govern del convergent Ferran Bel, va defensar la seua posició recordant que l'11 de setembre és la diada nacional de Catalunya tot i que també representa la pèrdua de les llibertats.

Però al desembre passat, amb motiu del debat al consistori sobre la retirada del monument de la Batalla de l'Ebre, Forés va assumir l'errada del grup municipal d'ERC. De fet, han estat dos dels militants d'ERC a Tortosa, Jordi Roig i Emili Nieto, els que també han iniciat dues campanyes a través d'internet, a la xarxa social de Facebook. La primera campanya també pretén la retirada del monument franquista, i just aquesta setmana ha superat les 1.000 adhesions; mentrestant, la segona reclama el canvi de nom del 13 de Gener, i ja ha assolit una cinquantena de suports.